A hidden splendor: the color of medieval cloisters in the 12th and 13th century Catalonia

Laia Cutrina Gallart

doi:10.14568/cp35689

Autores

Laia Cutrina Gallart Department of Art and Musicology & SGR (2021–63) Magistri Cataloniae & Mediterranei, Universitat Autònoma de Barcelona, Spain https://orcid.org/0000-0001-9996-4966

DOI:

https://doi.org/10.14568/cp35689

Palavras-chave:

Escultura monumental policromada, Escultura românica policromada, Arte românica catalã, Claustro românico, Técnicas de cor, Condados catalães

Resumo

A observação de policromia na imaginária medieval durante as campanhas de restauro tem impulsionado a interpretação iconográfica e formal da escultura monumental. Esta combinação de imagem e cor oferece uma nova perspetiva, proporcionando uma visão mais profunda de como a Igreja transmitia o seu dogma. Consequentemente, a imaginária policromada surge como um veículo de expressão crucial para a sociedade dos séculos XII e XIII. A escassez de estudos de caso sobre a cor na escultura monumental representa um desafio na investigação da arte medieval contemporânea. A Catalunha destaca-se enquanto exemplo notável na Península Ibérica, devido aos vestígios de policromia preservados em diversos elementos escultóricos e arquitetónicos eclesiásticos. Este estudo centrado nos claustros medievais catalães pretende compreender o papel da policromia no seu ambiente, bem como a interacção entre a escultura e as práticas litúrgicas. Propõe-se que a cor não seria apenas estética, mas servia uma vasta gama de significados simbólicos e contextos funcionais.

Downloads

Não há dados estatísticos.

Referências

Fillon-Braguet, B.; Le Luel, N.; Mathurin, C., La pierre, la couleur et la restauration: Le portail polychromé de la cathédrale d'Angers (XIIe-XXIe siècle). Contribution à l'étude des portails médiévaux en France et en Europe, PU Rennes, Rennes (2024).

Brinkmann, V.; Hollein, M.; Primavesi, O., Circumlitio. The polychromy of Antique and Mediaeval sculpture, Hirmer Verlag, Frankfurt (2010).

Steyaert, D.; Verret, D., La couleur et la Pierre. Polychromie des portails gothiques, Éditions Picard, Paris (2002).

Billi, E., Tracce di colore. Policromia di sculture in pietra nell’Italia tardomedievale. Studi e restauri, Artemide, Roma (2017).

Cuesta, A. M., El Monasterio de San Salvador de Oña. Gestión del patrimonio pétreo policromado medieval, PhD Dissertation, Department of architecture, Universidad Complutense, Madrid (2023).

Cutrina, L., ‘Una experiencia visual para el peregrino: portadas monumentales policromadas en las rutas a Santiago en Cataluña (ss. XII – XIII)’, AD LIMINA. Revista de investigación del Camino de Santiago y las peregrinaciones XIV (2023) 147-181, http://dx.doi.org/10.61890/adlimina/14.2023/05.

Gómez, C., Sobre el color en el acabado de la arquitectura histórica, Prensas de la Universidad de Zaragoza, Zaragoza (2013).

Rivas, J., Policromías sobre piedra en el contexto de la Europa medieval: aspectos históricos y tecnológicos, PhD Dissertation, Departament of painting, Universidad Complutense, Madrid (2008).

AA.VV., La restauración del Pórtico de la Gloria. Catedral de Santiago de Compostela. Documentación, estudios y conservación, vol. 6, Patrimonio Cultural de España, Madrid (2021).

Cutrina, L., ‘Descubriendo el color: la policromía en la escultura monumental románica catalana’, Románico, Revista de los Amigos del Románico 32 (2021) 32-39.

Cutrina, L. G., La policromia romànica a l’escultura arquitectònica dels Comtats Catalans. Aplicació, significació i paral·lels transfronterers del color durant els segles XII – XIII, ms., PhD project, Universitat Autònoma de Barcelona.

Giráldez, P.; Vendrell, M., Romànic de muntanya: materials, tècniques i colors, Clavell, Barcelona (2010).

Biggam, C. P.; Wolf, K., A cultural history of color in the Medieval Age, vol. 2, Bloomsbury Academic, London (2021), https://doi.org/10.5040/9781474206228.

Leturque, A., Sensim per partes discuntur quaelibet artes... Chaque art s’apprend lentament, pas à pas... Mise en regard d’un savoir écrit sur l’art de peindre au Moyen Âge (le Liber diversarum artium – Ms H277 – Bibliothèque inter-universitaire de Montpellier – Faculté de Médecine) et d’un savoir-faire pratique (les oeuvres peintes sur murs et sur panneaux de bois en Catalogne aux XIIe et XIIIe siècles), PhD Dissertation, École Doctorale Langues, Litteratures, Cultures, Civilisations (58), Université Paul Valéry, Montpellier 3 and Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona, Cerdanyola del Vallès (2015) 59831_LETURQUE_2015_diffusion-1.pdf (accessed 2024-04-29).

Cutrina, L., ‘Materiality, reception and symbolism of color in the monumental sculpture of the Catalan counties. The case of the porticos of Ripoll and Agramunt’, in International Conference-The Traces of the of the colorful souls. Visual & Material Arts in the Chromatic Middle Ages, Universidad Complutense, Madrid (in press).

Cutrina, L., ‘El poder de la imatge pintada: la representació de «l'altre» a l'escultura policromada romànica’, JEDAM. Jornades d’Estudis Doctorals d’Art i Musicologia 1 (2020) 19-35, https://ddd.uab.cat/record/274253.

Prada, J. L.; Pocostales, L., Iglesias, M. Á.; Guasch, N., ‘Study of polychromy. The medieval cloister of Sant Cugat del Vallès (Barcelona)’, in Couleur & Temps. La couleur en conservation et restauration, 12es journées d’études de la SFIIC (Section Française de l’Institut International de Conservation), Institut National du Patrimoine, Paris (2006) 194-201.

Gasol, R. M., La tècnica de la pintura mural a Catalunya i les fonts artístiques medievals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona (2012).

Morer i Munt, A.; Font-Altaba, M., ‘Materials pictòrics medievals. Investigació de les pintures murals romàniques a Catalunya’, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya 1 (1993) 71-115.

Dodwell, C. R., Theophilus, De diversis artibus. Theophilus, The Various Arts. Trans.C. R. Dodwell, Thomas Nelson & Sons Ltd., London and Edinburgh (1961).

Cennini, C., Il Libro dell’arte / Cennino Cennini; ed.Franco Brunello, Neri Pozza, Vicenza (1982).

Chaplin, T.; Eastaugh, N.; Siddall, R.; Walsh, V., Pigment compendium. A dictionary and optical microscopy of historical pigments, Elsevier, Oxford (2008).

Herringham, C. J., The book of the art of Cennino Cennini; a contemporaty practical treatise of quattrocento painting translated from the Italian, with notes on mediaeval art methods, G. Allen & Unwin Ltd., London (1899).

Alcayde, M. J.; Verdaguer, J., ‘Descobrint i interpretant la matèria. La policromia de la pintura sobre taula romànica catalana segons els exemples de Puigbò, Ribes, Espinelves i Lluçà’, in Pintar fa mil anys. Els colors i l’ofici del pintor romànic, Magistri Cataloniae, Universitat Autònoma de Barcelona, Cerdanyola del Vallès (2015) 125-141.

Verdaguer, J., ‘Els pigments de la pintura sobre taula romànica del Museu Episcopal de Vic’, Síntesi. Quaderns dels Seminaris de Besalú 3 (2015) 71-79.

Winfield D., ‘Middle and later Byzantine wall painting methods. A comparative study’, Dumbarton Oaks Papers 22 (1968) 61-139.

Parpulov, G., Dolgikh, I., Cowe, P., ‘A Byzantine text on the technique of icon painting’, Dumbarton Oaks Papers 64 (2010) 201-216.

Franzé, B., Art et reforme grégorienne (XIe-XIIe siècles) en France et dans la Péninsule Ibérique, Editions A&J Picard, Paris (2015).

Castiñeiras, M. A., ‘The Romanesque portal as performance’, Journal of the British Archaeological Association 168(1) (2015) 1-33, https://doi.org/10.1179/0068128815Z.00000000039.

Moralejo, S., ‘Artes figurativas y artes literarias en la España Medieval: románico, romance y roman’, Boletín de la Asociación Europea de Profesores de Español 17 (1985) 61-70.

Quintavalle, A. C., Wiligelmo e Matilde. L’officina romanica, Mondadori Electa, Milano (1991).

Salvini, R., Medieval sculpture, New York Graphic Society, London (1969)

Sauerländer, W., ‘Romanesque sculpture and its architectural context’, in The Romanesque frieze and its spectator: the Lincoln symposium papers, London (1992) 7-43.

Schapiro, M., Romanesque architectural sculpture: the Charles Eliot Norton lectures, University of Chicago Press, Chicago (2006).

Arcovaleno Restauro; CRBMC – Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Memòria sobre la intervenció de conservació – restauració de la Portalada occidental de l’Església de Santa Maria d’Agramunt, ms., Arcovaleno Restauro SL, Barcelona (2016).

CRBMC – Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; Calabuig, C.; Giráldez, P.; Vendrell, M., Façana de l’Església de Santa Maria d’Agramunt, ms.,Patrimoni – UB, Barcelona (2006).

Cutrina, L., ‘Rere les traces de color. Testimonis de policromia medieval a l’escultura monumental del Monestir de Ripoll’, in Història de les Comarques Gironines, volum El Ripollès, Diputació de Girona, Girona (in press).

CRBMC – Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; AA. VV., Santa Maria de Ripoll, Portada, ms., Patrimoni – UB, Barcelona (2012).

CRBMC – Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; Amat, P.; Ranesi, R., Memòria de la intervenció de conservació – restauració de la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll (setembre 2016 – gener 2017), ms., Arcovaleno Restauro SL & CRBMC, Barcelona (2018).

Giráldez, P.; Vendrell, M., ‘La portalada de Santa Maria de Ripoll: estudi analític de les restes de policromia i tractaments superficials. Assaig de cronologia’, in La portalada de Ripoll. Creació, conservació i recuperació, ed. M. Sureda Jubany, Viella, Roma (2018) 175-182.

Ranesi, R., ‘Restauració de la galeria romànica del claustre de Santa Maria de Ripoll’, in La portalada de Ripoll. Creació, conservació i recuperació, ed. M. Sureda Jubany, Viella, Roma (2018) 212-216.

Sureda, M., ‘Una troballa recent: la Marededéu del Claustre de Ripoll’, Revista Taüll 35 (2012) 32-37.

Elvira, J.; Ibàñez, J.; Masalles, À.; Oriols, N., ‘Aportacions a la història material del baldaquí de Ripoll a partir de la intervenció en les bases de pedra’, in La portalada de Ripoll. Creació, conservació i recuperació, Viella, Roma (2018) 217-224.

Jaques, J., La estética del románico y del gótico, La Balsa de la Medusa, Madrid (2011).

Tarracó, E., ‘Monestir de Ripoll: restes de pintura romànica del segle XI’, Circular dels Amics de l’Art Romànic 90 (1990) 14-15, 4166-AAR._Circular,_090_(febrer_1990) (accessed 2025-03-20).

Tarracó, E., ‘La pintura mural romànica en el monestir de Ripoll’, in Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol. I, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona (1998) 161-170.

Barral, X., ‘La sculpture à Ripoll au XIIe siècle’, Butlletin Monumental 4 (1973) 311-359.

Camps, J., ‘Reflexions sobre l’escultura de filiació rossellonesa a la zona de Ripoll, Besalú, Sant Pere de Rodes i Girona vers la segona meitat del segle XII’, Girona Revisitada. Estudis d’art medieval i modern. Estudi General de Girona 10 (1990) 45-69.

Lorés, I., ‘La decoración escultórica en el monasterio de Santa Maria de Ripoll’, in Los grandes monasterios benedictinos hispanos de época románica (1050 – 1200), Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo (2007) 169-189.

Sánchez, C., ‘Arnau Cadell’, in Magistri Cataloniae & Mediterranei, Universitat Autònoma de Barcelona, http://www.magistricataloniae.org/en/indexmceng/autographart/item/cadell-arnau.html (accessed 2024-04-29).

Nash, S., ‘Pour couleurs et autres choses prise de lui…: The supply, acquisition, cost and employment of painters’ materials at the Burgundian court, c.1375–1419’, in Trade in artists’. Materials markets and commerce in Europe to 1700, Archetype Publications, London (2010) 97-182.

Nash, S., ‘The Lord’s crucifix of costly workmanship: colour, collaboration and the making of meaning on the well of Moses’, in Circumlitio. The polychromy of Antique and Mediaeval sculpture, Hirmer Verlag, Frankfurt (2010) 357-381.

Cutrina, L., Descobrint el color: la policromia a l’escultura arquitectònica romànica de la Corona d’Aragó, ms., Degree Final Project, Departament d’Art i Musicologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra (2018).

Compte, E. E.; Mundó, A., El costumari del Monestir de Sant Cugat del Vallès, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, n. 82, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona (2009).